Resultats de la cerca

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

Limita al N amb les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan, a l’E amb Dakota del Nord i Dakota del Sud, al S amb Wyoming i al SW i l’W amb Idaho La capital és Helena 24 690 h 1990 Presenta dues grans regions naturals a l’E, l’extrem nord-occidental de les Grans Planes i a l’W, una sèrie de serralades amb direcció NW-SE i amb cims que superen els 3 000 m Wood, 3 806 Douglas, 3 444 L’activitat econòmica es basa en la mineria manganès, zinc, lignit, argent, coure i l’agricultura, de tipus extensiu blat, ordi, blat de moro, sègol, civada, patates, bleda-rave A les…

Dominen el paisatge altituds de 669 m SW, 705 m NNW i 763 m ESE, però el desnivell de la vall resultant és d’uns 200 m per ambdós vessants, amb una inclinació mitjana de 57° La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les toves calcàries del Tries són foradades per l’aigua, que hi forma les coves on s’assenta el priorat del  Fai , al costat del qual cau el salt d’aigua del Rossinyol, el més espectacular de la conca del Besòs El nom del santuari,  Sant Miquel del Fai,  designa popularment tota la zona circumdant, de gran interès paisatgístic per les seves coves, avencs, penya-segats i…

Fundada el 1964 com a Asamblea de Capitanes de Yacht fomenta la navegació amb iot i vetlla per la conservació de les tradicions marineres Des del 1974 té relacions amb la Lliga Naval Espanyola, posteriorment Real Lliga Naval Espanyola, amb presència de l’entitat en la seva junta de govern i viceversa El 1983 se’n modificà la denominació per fer notar la seva implatació a tot Espanya i el 1986 Joan Carles I, president d’honor de l’entitat, li concedí el títol de reial, per la qual cosa també és coneguda com RAECY El 1996 rebé el Màster d’Or del Fòrum d’Alta Direcció i el 1998 Felip de Borbó en…

La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…

El turisme a Barcelona L’èxit turístic d’una ciutat també és una expressió de la seva capacitat d’atracció en molts altres àmbits, com és l’auge del comerç de les botigues de luxe, especialment al passeig de Gràcia © Oh-Barcelonacom L’increment del nombre de turistes presenta molts aspectes beneficiosos, però també comporta una certa saturació en alguns barris de la capital i en algunes poblacions de la costa on ha generat tensions i conflictes entre hostes i residents Catalunya es manté com la principal destinació turística de l’Estat espanyol amb el 25,3% del total seguida de les Illes…

És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…

Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de…

Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments…