Resultats de la cerca
Es mostren 987 resultats
Anton Hansen Tammsaare
Literatura
Escriptor estonià.
La seva obra retrata amb precisió la vida nacional d’ambient camperol, i enriqueix el seu realisme amb agudes anotacions psicològiques De la seva extensa obra cal esmentar Kōrboja peremees ‘Camperols de Korboja’, 1922, Tõde ja Ogus ‘Veritat i justícia’, 1926-33, cicle de cinc novelles sobre les vicissituds del poble estonià al llarg de tres generacions, Elu ja armastus ‘Vida i amor’, 1934, Ma armastasin sakslast ‘Estimo una alemanya’, 1936, Kuningau on Külm ‘El rei té fred, 1936, comèdia amb fons polític, i l’allegoria satírica Põrgupõnja uus Vanapagan ‘El vell diable del fons de l’infern’,…
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969
Heinrich Seuse
Cristianisme
Místic alemany, conegut també per Enric Suso.
Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les…
negació
Lògica
Tipus de connectiva lògica.
Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers…
Pierre-Paul Prud’hon
La justícia i la venjança perseguint el crim , de Pierre-Paul Prud’hon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Anà a Roma 1785-88, on fou molt influït per Il Correggio, per Leonardo da Vinci i per la pintura alexandrina hellenística Establert a París 1796, adquirí renom amb La Saviesa i la Veritat descendint sobre la terra 1799 Rebé encàrrecs de Napoleó I Les allegories com La justícia i la venjança perseguint el crim, El rapte de Psique ambdues del 1808, Musée du Louvre, París i Venus i Adonis 1812, Wallace Collection, Londres li donaren gran fama Amb la Restauració es consagrà al retrat Constance Mayer , la seva companya, i a la pintura religiosa Crist a la creu 1822, Musée du Louvre La…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
Pere Joan Martorell i Castelló
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en què el…
perspectivisme
Filosofia
Doctrina segons la qual les coses i el món en general han d’ésser considerats des de diferents punts de vista, per tal com cadascun ofereix una perspectiva única i indispensable per al coneixement del conjunt.
En aquest sentit la monadologia de Leibniz pot ésser qualificada de perspectivisme, així com la teoria de Nietzsche segons la qual el coneixement funciona d’acord amb les necessitats de l’ens cognoscent Ortega y Gasset defensà també el perspectivisme i l’obrí vers una dimensió històrica hi ha, segons ell, una sèrie de perspectives que només poden ésser descobertes en el curs de la història La reunió de perspectives efectives i possibles dóna la imatge veritable de cada cosa, i només ella pot fer conèixer la veritat absoluta En el pensament contemporani són nombroses les doctrines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina