Resultats de la cerca

Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant Martí de…

Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de…

Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919

Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i  "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…

Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de…

S’inicià al Collegi Immaculada Concepció CIC d’Argentona, en què guanyà la Copa d’Espanya 1957, 1958 i els jocs de la FISEC 1961 La temporada 1958-59 guanyà el Campionat de Catalunya 1960 La reestructuració del basquetbol femení en l’àmbit estatal portà el CIC a disputar la Lliga de segona divisió la temporada 1964-65, en què assolí l’ascens a primera La inviabilitat econòmica, però, provocà que la majoria de les jugadores s’incorporessin al CD Mataró, que es quedà amb la plaça del CIC a la màxima categoria Jugà amb el Mataró 1965-77, amb el qual obtingué tres títols de Lliga 1972, 1973, 1974…

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925

Hi ha també colònies permanents per a alumnes físicament dèbils Les primeres colònies escolars nasqueren a Suïssa el 1876, i el Museo Pedagógico Nacional de Madrid en creà la primera a Espanya el 1887 El 1906 foren creades pel municipi de Barcelona, i per iniciativa d’Hermenegildo Giner de los Ríos, les primeres colònies escolars, subvencionades per particulars el 1916, en ésser creada la Comissió de Cultura, passaren a càrrec de l’ajuntament N'hi hagué de diversos tipus de vacances d’estiu colònia Vilamar de Calafell, Turissa de Tossa, per a aprenents granja la Flor de Maig, de Cerdanyola,…