Resultats de la cerca

Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático​ Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes  El patio 1952,…

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…

Els darrers vint-i-cinc anys del segle XVIII, a partir de la creació de l’Escola Gratuïta de Dibuix sota el patronatge de la Junta de Comerç de Barcelona, presenten una panoràmica arquitectònica que fa seus els postulats tradicionals amb l’aparició d’una tendència illustrada de la mà d’una sèrie de bisbes afins a les noves idees Un classicisme acadèmic, ja iniciat anys abans, el trobem en obres d’arquitectes acadèmics, com l’omnipresent Ventura Rodríguez i el menys conegut José Miguel de Toraya El primer, gràcies al bisbe illustrat Tomàs de Lorenzana, projectà la capella de Sant Narcís a la…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…

S’installà als espaiosos baixos que aquesta casa tenia a la rambla de Catalunya i fou el primer completament mecanitzat de l’Estat espanyol Els laboratoris foren equipats amb el material cinematogràfic que li proporcionaren els Établissements André Debrie, de París, dels quals E Riba era el representant a l’Estat espanyol Ramon de Baños, que treballava a la Pathé des del 1923, fou nomenat director tècnic i durant els anys 1925 i 1926 supervisà la construcció i installació del laboratori En morir Riba, el projecte seguí endavant amb un consell d’administració format per Josep Monné president,…

Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i  Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules  Animales de compañía 2008,  REC…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves…

Vida Treballà al saló La Maravilla del Parallel com a mim El 1905 intervingué en dos films de Segundo de Chomón, Los sitios de Chile i Juanito el Forzudo Després treballà per als millors directors i per a productores com ara Films Barcelona i Iris Films, actuant en gairebé tots els títols d’Adrià Gual del 1914, ja que en fou collaborador al Teatre Íntim El alcalde de Zalamea Misterio de dolor La gitanilla Los cabellos blancos Linito por el toreo El calvario de un héroe i Un drama de amor Albert Marro el contractà com a actor de la Hispano Films, on treballà…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…