Resultats de la cerca

Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’…

Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren…

El lloc de la Figuera probablement es correspon a una alqueria musulmana anomenada Jubalfader o Gibolhoder situada dins el territori del castell de Garcia És documentada per primera vegada el 1154 en les confrontacions del territori de Siurana El 1169 Albert de Castellvell va fer donació al bisbe de Tortosa de la muntanya que portava aquest nom i el seu terme El 1182 el bisbe en va fer donació a quatre cavallers i aleshores consta que ja existia la població i s’assenyalen les afrontacions del terme que també incloïa el de l’actual Lloar No hi ha, però, cap referència al castell…

L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme…

No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…

L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’EspiràdeConflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als…

Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris És autor d’…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es…

Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i…