Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Vilatge de Montconill (Biosca)
Art romànic
Situació El vilatge abandonat de Montconill és situat 4 km a l’est de Lloberola i a 2 km de l’ermita de Santa Maria del Solà, i domina la confluència del barranc de la Vila amb la riera de Sanaüja Mapa 34-13 329 Situació 31TCG682402 S’hi accedeix per la pista que de Biosca passa per Sant Pere Sasserra, la qual després segueix per la carena en direcció nord-est fins a la desviació de Cal Piteu Cal seguir la pista fins a aquesta masia i continuar fins a l’abandonada masia de Montconill, situada al peu del turó on hi ha les restes del vilatge També s’hi pot anar per la carretera LV-…
Construccions i sitges de Rocafonda (Mataró)
Art romànic
Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
Estela Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats Aquesta estela devia…
Sant Muç

Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s XVI passà als…
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa interna permeti l…
xarxa neuronal
Psicologia
Model proposat pels psicòlegs nord-americans David Rumelhart i James McClelland a la meitat dels anys vuitanta per a l’estudi dels processos cognitius.
El model és format per un gran nombre d’elements simples de processament unitats, connectats entre ells formant grups Cada grup s’encarrega d’algun tipus de representació A partir d’un estímul d’entrada, la xarxa s’"entrena” repetint cíclicament unes operacions que afecten la força de relació entre les unitats que formen cada grup i entre els grups, fins que es produeix la sortida desitjada Finalitzat l’entrenament, la xarxa proporciona sortides coherents amb els estímuls d’entrada L’eina que es fa servir per a sotmetre a prova els models de xarxes neuronals és la simulació per…
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació…
polínia
Geografia
Zona de mar extensa lliure de glaç inclosa al bell mig de la coberta hivernal de glaç marí.
Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és…
memòria de forma
Tecnologia
Propietat d’uns certs aliatges, sotmesos a un procés de deformació, de recobrar la forma inicial quan són escalfats.
Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de…