Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
Enric Dordal i Frias

Enric Dordal i Frias
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, liturgista.
Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…
Castell de Vallgornera (Peralada)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la masia de can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell F Tur És un castell situat en un terreny més aviat planer, al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada Actualment, les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres Mapa 258M781 Situació 31TEG031838 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, aproximadament 1 km abans d’arribar a la darrera vila, a mà dreta, i…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de…
Sant Martí de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de…
Sant Romà de Casamor (Cabanelles)
Art romànic
Situació Pany de mur que actualment forma part d’una pallissa i que pot pertànyer al primitiu edifici de l’església F Tur És l’església d’un veïnat, Casamor, format actualment per tres masies, el qual es troba a mà esquerra de la riera de Sant Jaume, 1,5 km al sud-est de Queixàs i a 3 km al nord-oest de Cabanelles Mapa 257M781 Situació 31TDG845746 Per anar-hi cal situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot entre els quilòmetres 12 i 11 hi ha, a mà esquerra, el camí que porta fins al mas de Casamor, que és a uns 200 m A tramuntana, al cim d’un pujol hi ha l’…
Sant Pere al Pla (Sora)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 34,2 — y 60,7 31 tdg 342607 Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà…
Sant Joan de Carreu (Coll de Nargó)
Situació Interior del temple amb la seva capçalera, la part més genuïna d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan es troba al costat nord de la casa de Carreu, molt a prop de la torre circular escapçada, tot formant un conjunt tancat, del qual resta fora l’església amb el seu cementiri El lloc és deshabitat però s’utilitza encara com a explotació agro-pecuària Mapa 34-12291 Situació 31TCG495631 L’itinerari per a anar-hi, és el mateix que el descrit en parlar de la torre de Carreu JAA Història El lloc de Carreu és esmentat per primera vegada l’any 1046 com a límit…
Castell de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Situació Únic element que resta dempeus d’aquest antic castell ECSA - A Villaró Els vestigis d’aquest castell es drecen espectacularment sobre una roca damunt la vall del riu Bona, un afluent del de Lavansa Mapa 34–11253 Situació 31TGC729800 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que va de la Seu a Lavansa i Tuixén Un cop s’ha passat el mirador de la Trava, hom arriba, uns 500 m més amunt, a un planell des d’on surt una pista infernal que mena al coll de Creus i Banyeres El castell es troba passat el poble, uns 500 m al S, vora les ruïnes d’una casa Història Tot i que l’indret…