Situació
Pany de mur que actualment forma part d’una pallissa i que pot pertànyer al primitiu edifici de l’església.
F. Tur
És l’església d’un veïnat, Casamor, format actualment per tres masies, el qual es troba a mà esquerra de la riera de Sant Jaume, 1,5 km al sud-est de Queixàs i a 3 km al nord-oest de Cabanelles.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG845746.
Per anar-hi cal situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot; entre els quilòmetres 12 i 11 hi ha, a mà esquerra, el camí que porta fins al mas de Casamor, que és a uns 200 m. A tramuntana, al cim d’un pujol hi ha l’església de Sant Romà, en ruïnes. (JBH-MLIC)
Història
Sant Romà de Casamor fou una cel·la del monestir de Sant Pere d’Albanyà. Apareix esmentada en el precepte de Carles el Calb de l’11 de maig del 844 a favor d’aquest cenobi i del seu primer abat, Dòmnul, precepte en el qual són confirmades les propietats: “et in altero loco que dicitur Casa Mauri, ecclessia in honore Sancti Romani constructa”.
En un document de l’any 869 apareix novament la “cella que dicitur Casa Mauri”, com a l’altre precepte, bé que aquí a favor de Santa Maria d’Arles, monestir del qual depenia el de Sant Pere d’Albanyà.
L’any 878 en un altre document apareix: “cella que dicitur Casa Mauri Sancti Romani, et ipsos curtiles ubi armenia corum pascant”. Aquesta cel·la o petita comunitat monàstica era regida per monjos l’any 881.
L’església de Sant Romà de Casamor apareix esmentada en les Rationes decimarum, època en què devia ésser parroquial, pertanyent al bisbat de Girona, bé que el seu delme era percebut pel monestir d’Arles.
En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix també esmentada amb un altre titular, “Sancti Tiburtii”, com església parroquial, categoria que havia perdut al començament del segle XVII, potser ja de força abans. (JBH-MLIC)
Església
L’actual edifici de Sant Romà de Casamor és una construcció del segle XVIII, amb una nau, en ruïnes. La situació dins una propietat i l’estat actual d’aquesta església són gairebé un impediment per acostar-s’hi, i si hom ho aconsegueix és ben difícil d’observar l’edifici. Seria interessant, sobretot, l’observació atenta dels paraments, principalment de migdia, on sembla que hom hi pot veure testimonis de dues èpoques, bé que no resta gens clar que hi hagi vestigis medievals.
Uns 200 m vers migjorn de l’ermita, a pocs metres a ponent de la masia, hi ha les restes d’un edifici amb parament antic, que la gent del lloc anomena el convent de Sant Romanç.
La construcció que ens interessa es limita a un mur que forma part d’una pallissa, pel seu costat de tramuntana, d’uns 12 m de llarg, orientat de ponent a llevant. Aquest mur és de còdols escapçats i altres pedres, els quals formen unes filades que hom podria datar d’època alt-medieval. Probablement, una prospecció arqueològica podria aclarir la pertinença o no d’aquest mur a l’antiga cel·la de Sant Romà. (JBH-MLIC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 60-61.