Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
Sedaví
L’església i l’Ajuntament de Sedaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en un terreny pla i al·luvial.
El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…
Panamà
Ciutat
Capital de la República de Panamà i de la província homònima.
És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país Concentra el 75% de les indústries del país alimentària, vestits, tabacs, cerveses i la major part de les activitats terciàries comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials, així com també els centres universitaris Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965 Presenta, amb tot, les característiques de…
Museros
Museros
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès al sector septentrional de la comarca, a la plana al·luvial regada per la séquia de Montcada; el territori s’eleva suaument a l’W.
El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la carretera de…
Benicàssim
Benicàssim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, entre el conjunt orogràfic que formen les agulles de Santa Àgueda, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra de Montornès i la costa, la qual és constituïda, en part, per la continuació de la llarga platja on la Plana s’obre a la mar, i en part, pel sector més meridional de la costa rocallosa formada pel contacte de la serra d’Orpesa i la mar; ambdós sectors formen, en unir-se, l’olla de Benicàssim, al llarg de la qual hi ha el barri turístic de les Vil·les de Benicàssim.
El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles, fusteries i auxiliars…
Castelladral

Castelladral (Navars)
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…
Manitoba
Divisió administrativa
Província del Canadà, fronterera, al S, amb els EUA.
La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al SW, petroli Concentrades a Winnipeg i…
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció,…
accessió
Dret civil
Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix (accessió discreta) i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment (accessió contínua natural o industrial).
Les coses poden produir fruits naturals collites o rebre la incorporació d’altres pel treball de l’home edificació, plantació, o per accions de la natura alluvió, avulsió, mutació del llit d’un riu, formació d’illa En els béns mobles hom distingeix l’adjunció, la commixtió, i l'especificació El fonament del dret d’accessió és el principi jurídic que la cosa accessòria segueix sempre la principal, bé que certs tipus especials d’accessió es resolen legislativament segons criteris diferents En certs casos d’accessió edificació, plantació i d’altres pot haver-hi dret a indemnització, segons que…
Josep Amich i Aranda
Cartografia
Cristianisme
Religiós franciscà, cartògraf, matemàtic, explorador i pilot.
Estudià ciències exactes i matemàtiques a Barcelona i fou pilot de la Reial Armada Espanyola Com a expert, es traslladà al Perú, durant el virregnat de Manso de Velasco, per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic Arran del terratrèmol de 1746, que destruí gran part de Lima i El Callao, dirigí, en aquest port, la construcció d’una nova fortificació coneguda com el Real Felipe , amb una disposició arquitectònica en cinc angles El 1750 ingressà a l’orde franciscà en el convent de Sant Francesc de Lima Des de 1755 fou mestre de novicis en el convent…
Carles Perelló i Valls
Matemàtiques
Matemàtic.
Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les…