Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
l’Albereda
Masia
Masia del municipi de la Secuita (Tarragonès), a prop de la granja la Tallada, antigues possessions del monestir de Santes Creus.
Cassino
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al Laci, Itàlia, situada al peu del turó on s’aixeca el monestir de Montecassino.
Ciutat d’origen volsc, el 312 aC fou conquerida pels romans, que hi establiren una colònia Durant les invasions bàrbares fou molt destruïda, i, des del segle IX, fou fortificada El 1799 les tropes franceses la saquejaren Fins el 1871 tingué el nom de San Germano A la Segona Guerra Mundial els alemanys en feren un dels punts clau per a impedir l’avanç de les tropes aliades sobre Roma 1943, malgrat tot, el 1944, forces poloneses i britàniques prengueren la ciutat que restà totalment destruïda
escolania
Educació
Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música.
Institució antecessora dels conservatoris conservatori, subsisteix als Països Catalans als monestirs de Montserrat i de Lluc Mallorca
Cròniques de tots los reys d’Aragó
Historiografia catalana
Crònica en català continguda al ms. d. III. 2 del monestir de San Lorenzo del Escorial de Madrid (f. 138r-144v).
Desenvolupament enciclopèdic La narració comença amb el regnat d’Ènnec Aritza de Pamplona 852, i continua fins al regnat de Sanç IV de Pamplona 1054-76 Prossegueix amb la relació dels reis d’Aragó des de Ramir I, primer sobirà aragonès amb aquest títol, i la unió d’Aragó i Navarra 1076-1134, i recull tots els reis d’Aragó fins a Alfons V IV de Catalunya el Magnànim † 1458 En el mateix còdex f 131r-138r, també en català, hi ha uns Annals d’Aragó , que situen la creació del món el 5198 aC i que arriben fins el 1437 Totes dues obres historiogràfiques, que es poden suposar redactades a mitjan s…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà…
Vilabertran

Vista del sector on hi ha l’Ajuntament de Vilabertran
© Ajuntament de Vilabertran
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…
Siegburg
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, a Renània, Alemanya.
Situada a la dreta del Sieg, i abans del seu aiguabarreig amb el Rin Maquinària, colorants i plàstics Nasqué entorn del monestir benedictí, fundat el 1064, en el Michaelsberg, restaurat el 1914 per monjos de Beuron Durant els s XVI-XVIII fou centre d’una florent indústria de pisa i ceràmica
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo
Portell
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), situat a 663 m alt., al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós.
La seva parròquia és dedicada a sant Jaume Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell