Resultats de la cerca
Es mostren 6096 resultats
Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Absis de la primitiva nau, amb una finestra de doble esqueixada, l’element més vistent de l’edifici originari ECSA-JA Adell L’església de Sant Antolí és al cim d’un turó que domina la població del mateix nom, al costat del cementiri Mapa 34-15 390 Situació 31TCG619097 S’hi accedeix per la carretera N-II Entre la Panadella i Cervera, cal prendre el trencall que duu a Sant Antolí JAA Història Aquesta església fou l’antiga parròquia del poble de Sant Antolí Apareix per primera vegada documentada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb…
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…
Sant Martí d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…
Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels…
Sant Miquel del castell de Castellvell (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes, molt malmeses, d’aquesta antiga capella castellera ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Miquel del castell de Castellvell es situada arran de la cinglera, al costat de la torre del castell Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de l’església de Sant Sadurní, situada als seus peus, surt un corriol que s’enfila en una forta pujada de difícil accés, i que mena dalt del turó en uns 30 minuts també es pot pujar per una pista en mal estat que surt del costat del pont de la riera de Marmellar, abans d’arribar a Ribafort, i que va per darrere de la carena…
Sant Cosme d’Espills (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici romànic totalment malmès que conserva el sector de ponent construït sota una balma Arxiu Gavín Aquesta església, probablement es troba situada en el mateix lloc on es dreçava el castell de Santa Eulàlia La capella és emplaçada al peu de la roca que corona la muntanya de Sant Cosme Es tracta d’una petita serra, d’alineació transversal, que provoca que la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana sigui accidentada, i fa de divisòria d’aigües entre els barrancs d’Esplugafreda i d’Escarlà Mapa 32-11251 Situació 31TCG159785 L’accés no és pas fàcil, ja que avui dia el lloc ha quedat…
Castell de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell ECSA - R Larrègula L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall Mapa 32-11251 Situació 31TCG162865 L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230 Després s’agafa el camí de l’…
Castell de Burg (Farrera)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…
Castell de les Pallargues (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell presideix el poble de les Pallargues La primera referència d’aquesta fortalesa es remunta al 1040, quan en la segona consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirma la possessió per part de l’església d’Urgell del castell de Guissona, dins el terme del qual hi havia, entre d’altres, el castellum Espalargi Diversos documents del segle XI esmenten el castell de les Pallargues L’any 1061 Bernat, bisbe d’Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues, a diversos llocs El 1315 era senyor de les…