Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
Ascó

Castell d’Ascó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…
Lluçà

Lluçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…
Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…
, ,
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
Santa Maria d’Alcover o Església Vella o de la Sang
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, després de la consolidació dels murs ECSA - E Pablo L’església de la Sang és situada al bell mig del nucli antic d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella i prop del portal de llevant de la vila que comunica amb l’antic traçat de la carretera de Reus a Montblanc Està totalment exempta de les edificacions que l’envoltaven, enderrocades al llarg del temps per a potenciar la visió de l’església L’espai deixat per aquests antics edificis i per l’enderroc de part de l’església a la guerra civil de 1936-39, conforma la plaça abans assenyalada, amb espais…
Santa Maria de Cóll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli de Cóll, situada en un planell poc abans d’arribar a la població ECSA - F Tur L’església de Santa Maria és situada en un planell estès al costat de la carretera poc abans d’arribar al poble de Cóll, reduït nucli situat al migjorn de la vall de Boí, abans de l’estret de les Cabanasses, i enlairat en un coster de la riba dreta de la Noguera de Tor 1 180 m Mapa 32-10 213 Situació 31TCH169048 S’hi arriba per un brancal indicat que surt a mà esquerra a l’altura del km 7 de la carretera de la vall de Boí, 2 km més amunt de Llesp JBP-FJM-AMB Història D’antic,…
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
Pere el Cerimoniós i les arts
Art gòtic
Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…