Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
Sant Cristòfol de Nevà (Toses)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons M Anglada Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol es troben a la part més alta del poble de Nevà, l’únic del municipi que es troba a la banda oposada a la vall És a 1 207 m d’altitud, i al vessant de tramuntana de la vall de Toses Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 S’hi va per una pista asfaltada de 4 km que surt de Planoles i també des de Planés per la part baixa, i que travessa la línia fèrria i el riu Rigard, amb 2 km de recorregut MAB Història El poble de Nevà, que…
Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Capitularlo regum franchorum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de…
arxius municipals de Perpinyà
Historiografia catalana
El servei d’arxius de la vila de Perpinyà se situà inicialment a la casa de la vila, plaça de la Llotja.
El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes…
Rafael Viravens i Pastor
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el…
Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…
, ,
Sant Pere Gros de Cervera
Priorat
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d’Ondara.
És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia…
Alexandre Maristany i Guasch
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i traductor.
Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa 1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre…
,
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…
Martí Díez de Liatzasolo
Escultura
Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.
Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…
Joan Montserrat i Archs
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i traductor.
Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…
,