Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Callao
Ciutat
Capital de la província constitucional del mateix nom, al Perú.
És situada vora el Pacífic, en un port natural protegit per la península de La Punta i les illes de San Lorenzo i El Frontón El port, d’una gran activitat, serveix, a part Lima, un extens rerepaís És la base d’una important flota pesquera Exporta coure, argent, plom, cotó, canya de sucre, llana i cuir És un nucli industrial construccions navals i indústria derivada de la pesca conserves, farina de peix, fertilitzants Al barri de La Punta radiquen l’escola naval, la cort superior de justícia del Perú i els tribunals de duanes Fundada pels castellans el 1537 com a port de Lima,…
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba…
Tomàs Puig i Puig
Filosofia
Història
Política
Polític il·lustrat.
Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a…
Renada-Laura Calmon-Ouillet
Literatura
Poeta, dramaturga i lingüista.
Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992, El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…
,
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es…
Dalmau de Mur i de Cervelló
Història
Cristianisme
Política
Prelat, promotor de les arts i polític.
Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró…
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’…
música portuguesa
Música
Art musical conreat a Portugal.
Els seus orígens són semblants als dels altres pobles ibèrics Al s XIII els reis Alfons III i Dionís dugueren trobadors provençals a la cort, fet que influí segurament en l’aparició de músics com Martin Codax Els autors del Cancioneiro d’Elvas s XV palesen un alt nivell musical més tard la polifonia flamenca influí en autors com Damião de Goes i preparà el camí a l’escola polifònica autòctona d’Évora Duarte Lobo, JLourenço Rebello, etc, protegida pel rei Joan IV Al s XVIII fou important la influència de DScarlatti professor a Lisboa de la futura reina Bàrbara de Bragança, 1721-29…