Resultats de la cerca

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-95, 1997, onze Lligues…

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Es graduà en filosofia 1968 i ciències econòmiques 1971 a la Universitat Catòlica de Lovaina Afiliat de jove a la branca flamenca del partit democratacristià belga Christelijke Volkspartij CVP, des del 1999 Christen-Democratisch en Vlaams, CV&D, en fou el president de les joventuts del 1973 al 1977 L’any següent esdevingué membre del secretariat nacional i, del 1988 al 1993, fou president del partit Senador del 1988 al 1993 i diputat des del 1995, formà part de l’equip de consellers del govern de Leo Tindemans  1975-78, secretari d’estat de finances i de la petita i mitjana empresa 1988 i…

Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa…

Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…

És anomenat també de bobina mòbil Consta essencialment de dues parts una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàlliques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa L’imant pot ésser ceràmic Ferroxdure o bé metàllic Alnico El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…