Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Castell de Granera
Art romànic
Situació Castell roquer amb el seu perímetre murat perfectament conservat M Anglada El castell de Granera s’aixeca sobre un penyal que domina la petita població de Granera, que és a l’extrem de la carenada que marca el límit de l’altiplà moianès, coneguda com carena del castell i que té el punt més alt al Pedró 824 m El castell és a 824 m d’altitud Mapa L36-14363 Situació 31TDG217204 S’hi pot accedir perfectament des de la població, ja que algunes de les cases del raval del castell arriben fins a sota les ruïnes Un petit senderó de 10 minuts de camí porta fins a la porta, tancada amb una gran…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb l’absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes J M Masagué L’esglesiola de Sant Pere i Sant Feliu és la parroquial de la petita i dispersa població de Gallifa, del terme judicial de Terrassa, situada al fons d’una vall, entre la serra del Castell i els cingles del massís de Sant Sadurní, a mig camí entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines Es dreça dalt d’un petit replà format per les depressions de dos torrentets, a recés del turó de Malgrau A llevant, davant del portal, hi ha una petita esplanada sota de la qual hi ha el mas el Racó, conegut…
Sant Pere de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús Un cop a l’…
Sant Cristòfol de Cunit
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de…
Sant Benet d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista de l’església, des del costat nord-oest, amb el petit campanar d’obertures geminades ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Benet és situada al veïnat d’Espiells, a 3 km de Monistrol d’Anoia i a 5 km de Sant Sadurní Per la carretera de Sant Sadurní a Masquefa, una vegada passat el pont sobre l’Anoia, a mà dreta es troba el trencall d’Espiells JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF006886 Història L’indret d’Espiells és documentat per primera vegada l’any 986, en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès confirmant els seus béns A…
Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp)
Art romànic
Situació Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal Mapa 34-17446 Situació 31TCF473644 Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp El santuari és a mà dreta de la carretera CPO Història El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles L’ermita, bastida sobre les restes d’una villa romana,…
Gramàtica Priscianus Maior. Ars Grammatica (ms. 74)
Art romànic
Foli 99v del ms 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral ECSA - J Colomé Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm És escrit a plana sencera, amb glosses interlineades i als marges, i el nombre de línies per plana és de 42 Les rúbriques són en vermell Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues És datat dins el segle XI * E Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica * El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de…
Sant Martí de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Dos aspectes de l’absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Dos aspectes de l'absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Les restes de l’església de Sant Martí són a la planta baixa de l’edifici de les antigues escoles de Taüll, entre el nucli urbà i el barri de Sant Climent, a la plaça de Sant Martí JAA Mapa 33-9 181 Situació 31TCH234097 Història No es tenen referències històriques sobre aquesta església El cartoral de Lavaix esmenta una església titulada Sant…
Castell de la Pobla de Lillet
Art romànic
De l’antic castell de la Pobla de Lillet no en queda cap resta visible i només trobem el seu record en la toponímia l’actual rectoria és construïda sobre un indret que hom anomena “El castell”, potser indicatiu del lloc on s’erigia la fortalesa L’origen del castell de la Pobla s’ha de relacionar amb la política repobladora que varen dur a terme els senyors de Mataplana a la vall de Lillet Fins al segle XIII aquesta vall va ser defensada per l’antic castell de Lillet que ja apareix documentat el segle IX, però, quan aquest va començar a decaure, els Mataplana varen iniciar la construcció d’una…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…