Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
Mare de Déu del Tura (Olot)
Art romànic
Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…
Sant Andreu de Llorona (Bassegoda)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha la porta d’entrada J M Melció Sant Andreu de Llorona o Sant Andreu de Lliurona és l’església d’un petit agrupament que, fins a la seva annexió al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà, fou el centre real del municipi i encara ara n’és el nucli més vital Es troba a 766 m d’altitud, als vessants meridionals de la serra de Llorona, la qual es forma en la conjuminació entre el contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda amb el contrafort nord-oriental de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG744826 Per…
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
Un testament en una família pagesa
Redacció d’un testament, retaule dels Sants Joans de Vinaixa , BMartorell, c1434-36 © MNAC, Barcelona El 22 de maig de 1454, Margarida, esposa de Jaume Solà, de Sant Joan Sanata, fa testament La testadora nomena marmessors el seu pare, Bartomeu Prat, el seu germà, Pere Prat, i el seu marit, Jaume Solà Margarida, que vol ser enterrada al cementiri de Sant Joan Sanata, fa un llegat per a obres pies i misses, i deixa diverses quantitats al seu marit i als seus fills i a altres familiars Institueix hereu universal el seu fill Jaume Solà, que és l’hereu del mas “En nom de la Santa i Indivisa…
Els pauròpodes
Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…
Els jaciments de vegetals fòssils del Paleozoic
Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…
Història 2013
Història
Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…