Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Santos Juliá Díaz
Historiografia
Sociòleg i historiador castellà.
Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amplià estudis becat a la Universitat de Stanford i al St Anthony’s College d’Oxford Professor de ciències polítiques i sociologia a la UNED des del 1979, el 1989 en fou nomenat catedràtic i director del Departament d’Història Social i del Pensament Polític, on continuà com a emèrit després de la jubilació Destacà pels estudis sobre l’esquerra espanyola dels anys de la República, el PSOE, l’antifranquisme i la Transició Entre les seves publicacions sobresurten La izquierda del PSOE, 1935-1936 1977 Madrid,…
Elie Wiesel
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor jueu nord-americà d’origen romanès Eliezer Wiesel.
Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…
Vicent Pitarch i Almela
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…
,
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…
,
José María López Piñero
Historiografia
Historiador.
Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …
Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La història de…
,
Kurt Baldinger
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …
Joaquín Yarza Luaces
Art
Historiador de l’art.
Format a la Universidad Complutense de Madrid, de la qual fou professor 1965-74, posteriorment exercí la docència a la Universitat Autònoma de Madrid 1968-1974, a la Universitat de Barcelona 1974-1981 i a la Autònoma de Barcelona 1981-2006, de la qual fou catedràtic des del 1981 i on codirigí també D'Art i fundà 1995 Locus Amoenus , revistes especialitzades Fou un destacat estudiós de la iconografia de l’edat mitjana i, molt especialment, de la illuminació de miniatures i manuscrits De la seva aportació sobresurten els estudis monogràfics sobre els grans promotors artístics dels segles XIV…
Josep Enric Llebot i Rabagliati
Ecologia
Físic.
Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de…
Ferrant
Llinatge d’artistes.
Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a San Fernando…