Resultats de la cerca

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…

Per a poder tenir dret a la predetracció vidual el cònjuge supervivent no ha d’estar separat, ni de fet ni judicialment, i només pot reclamar-la una vegada dissolt el matrimoni per la mort del cònjuge Encara que es parli d’un dret de viduïtat, aquest no forma part del dret successori, sinó del dret de família En aquest sentit, els béns atribuïts al consort supervivent per dret de predetracció no es computen en el seu haver hereditari El cònjuge supervivent pot reclamar el dret esmentat sigui quin sigui el règim econòmic conjugal que ha regulat les relacions patrimonials dels cònjuges durant…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Zoltán Kodály i Jenö Hubay Fou un dels collaboradors més destacats de Béla Bartók, amb qui aparegué en nombrosos concerts des de molt jove Bartók li dedicà el seu Concert per a violí núm 2 , que estrenà el 1939 a Amsterdam Fou professor del conservatori d’aquesta ciutat entre el 1945 i el 1948 El 1935 fundà el Quartet Hongarès, del qual fou primer violí fins el 1972 Durant aquests anys la formació dugué a terme moltes gires arreu del món i fou considerada un dels quartets més prestigiosos de l’època A partir del 1950 residí als…

És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de l’àrea…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres…

Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi definitivament…

Estudià composició a l’Escuela Nacional de Música de la Universidad Nacional Autónoma de México, a la capital El 1971 es traslladà a París gràcies a una beca i, posteriorment, el 1975, prosseguí els seus estudis a Santiago de Compostella Fou director del taller de composició del Centro Nacional de Investigación, Documentación e Información Musical Carlos Chávez Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals el primer premi del Concurso Silvestre Revueltas 1975, el Concurso de Composición Musical Ciudad Ibagué de Colòmbia 1981 i el 1991 rebé la Medalla Mozart i el Premio Jacinto e…

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit…