Resultats de la cerca

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…

L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…

Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…