Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
La Gralla. Periòdich senmanal y literari
Periodisme
Diari creat pels catalans de l’Uruguai.
Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i…
Josep Olives i Puig
Filosofia
Filòsof i humanista.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1968, amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études París, on obtingué la Maîtrise en sociologia i urbanisme 1971 i es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1974 Fou professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i, finalment, de la Universitat Internacional de Catalunya 1997, on fou degà de la Facultat d’Humanitats des de la fundació d’aquest centre 1997 fins al 2008 L’any 2006 esdevingué catedràtic de l’assignatura de pensament La seva principal línia de recerca és la…
Ermengol IV d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1066-92).
Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon Berenguer II…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins…
Front d’Alliberament de Bretanya
Història
Moviment d’alliberament nacional bretó.
Sorgit pels volts del 1966 de l’antic moviment nacionalista Emzav, del qual seguia la línia política reivindicació dels drets del tractat del 1532 entre l’Estat francès i la Bretanya, enfront de classes per a l’assoliment de la independència, celtisme i europeisme Les accions del FLB eren determinades per la lluita contra l’ocupació militar francesa de la Bretanya El 1973 s’hi produí una escissió, la qual s’estructurà en forma de fronts de lluita alhora es creà l’exèrcit republicà bretó, del qual poc temps després sorgí l’exèrcit d’alliberament bretó Declarat illegal pel govern francès el…
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la…
Sierra Leone 2013
Estat
El president, Ernest Bai Koroma, reelegit al final del 2012, va enfortir les relacions amb els Estats Units i la Xina A Washington, Koroma va ser rebut pel president Barack Obama, que va elogiar els progressos en transparència i bon govern en un país sortit fa onze anys d’una guerra civil A Pequín, Koroma va signar un acord amb el president Xi Jinping perquè empreses xineses construïssin un aeroport a Freetown, una línia fèrria i altres infraestructures per valor de 8000 milions de dòlars La Xina és un important soci comercial, amb quantioses inversions en les indústries extractives Sierra…
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
La mirada del tòtem
Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…