Resultats de la cerca
Es mostren 4122 resultats
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren…
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
Francesc Homs i Ferret
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987 Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió CiU Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes Fou membre de la Delegació…
Josep Murgades i Barceló
Literatura catalana
Historiador de la literatura i traductor.
Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya , L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva Obra…
,
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el problema…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…
Editorial Poseidón
Editorial
Empresa editorial fundada a l’Argentina pel català Joan Merli i Pahissa el 1942.
Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li encarregà la…
Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit…