Resultats de la cerca

Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal i d’Eduardo de Hinojosa, fou catedràtic d’història a les universitats de Barcelona 1918, Valladolid i Madrid 1925, de la qual fou rector 1932-34 Fundà i dirigí l' Anuario de Historia del Derecho Español 1924 i fou membre de l’Academia de la Historia 1926 Membre d’Acción Republicana, fou diputat durant la Segona República i ministre d’estat 1933 Exiliat a Buenos Aires 1940, fundà els Cuadernos de Historia de España 1944 El 1957 publicà España Un enigma histórico , on combaté les tesis d’Américo Américo Castro Quesada El 1959 fou elegit president del govern de…

Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però es trobava…

Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…

L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos…

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de…

L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran i de Malacara Tot i que no es definia…

Les ruïnes de la capella de Sant Martí són situades a la costa del turó on hi havia el petit llogaret de Mont-ros, ara deshabitat i enrunat, al nord de Sant Ramon de Portell Són properes a la casa de Mont-ros i es troben pràcticament colgades de terra i vegetació, fet que en fa molt difícil la identificació dels elements El lloc de Mont-ros és documentat des del 1079, bé que de l’església no es tenen referències històriques Les ruïnes de l’església permeten endevinar la seva estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular No es conserven altres obertures que el pas de…

Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe Guillem d’…