Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música…

Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales contra…

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant Benet L’edició…

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la Història”, que es…

Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’edició d’A Marc…

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…

Llicenciada en història de l’art i en filologia catalana, ha desenvolupat una àmplia activitat com a traductora de l’italià amb obres d’autors com Calvino, Sciascia i Bontempelli Per la traducció de La conciència de Zeno li fou atorgat el premi Crítica Serra d’Or de traducció 1986 També ha estat la traductora al català de les obres d’Umberto Eco, Baudolino 2001 i La misteriosa flama de la reina Loana 2005 Estudiosa de les avantguardes, ha publicat, amb Núria Cabré, Les avantguardes a Europa i a Catalunya 1990 i  Carles Sindreu i Pons o el compromís amb l’avantguarda 2002 Ha tingut cura de l’…

Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits Autor del tractat Āryabhatṭiyā 499, dividit en quatre parts A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síllabes A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’equacions de…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant Ignasi, i entre…