Resultats de la cerca

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al…

L’església de Santa Maria de Santa Oliva apareix documentada bastant tard El 1120, en la butlla papal de confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat, s’esmenten les esglésies de Sant Julià del castell de Santa Oliva i Santa Maria de Santa Oliva Aquest temple, doncs, es trobava vinculat a Sant Cugat, que era senyor del terme i en tenia la tutela L’any 1158 el bisbe de Barcelona va atorgar de nou a Sant Cugat les esglésies de Santa Maria i Sant Julià de Santa Oliva que havien estat destruïdes pels sarraïns Es podria relacionar aquesta devastació amb la incursió almoràvit al Penedès del…

El lloc de Santa Colomba, situat un quilòmetre al nord-oest de Montgalhard, és probablement el nucli originari de l’actual població de Montgalhard, formada a l’inici del segle XIII en construir-se un castell, avui dia gairebé del tot desaparegut Així, doncs, es tracta d’un cas clar de desplaçament d’un petit nucli de població vers un altre indret de nova formació a partir d’un castell L’antic poble de Santa Colomba, que restà així abandonat, tenia una església per als serveis de culte amb aquesta mateixa advocació, car fou l’església la que donà origen i nom al vilatge d’aquesta església…

La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill traspassaren llurs…

Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 1141, any en què n’era senyor Ponç Bernat de Vilaclara Posteriorment, el 1291 hom sap que Jaume II de Mallorca infeudà les justícies provinents d’aquest castell a Guillem Puig d’Orfila Un segle més tard, entre el 1395 i el 1397, Jordi de Sant Agustí era senyor de la fortalesa El castell, de propietat particular, conserva encara alguns vestigis d’època medieval, tot i les transformacions que sofrí al segle passat Es presenta com un quadrilàter sense torres d’angle, el qual no tenia obertures exteriors sinó només uns rengles d’…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència…

Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí…