Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Francesc Ramon Gonçales
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, aplec de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions aplegades al llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, R i Sansano, G 1989, p 247-265 Vegeu bibliografia
Ferran Velasco Moreno
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009
Emili Martínez
Tennis
Tennista.
Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Contracte de construcció del retaule major de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
Data 27 d’abril de 1337 L’escultor de Santa Coloma de Queralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santa Coloma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, de Santa Coloma, amb ferm i solemne pacte, prometo a vosaltres P Spelt, Guerau de Claret, Marc de Nari i P Borràs, obrers de l’obra de Santa Coloma, en nom dels venerables prohoms i de la universitat del dit lloc, que d’…
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Historiografia catalana
Biblioteca situada, des del 1964, al primer pis de l’edifici de l’antic Seminari de Barcelona, al carrer de la Diputació on tenia la seu des del 1924, abans que no fos traslladada a la Biblioteca de Catalunya arran de l’esclat de la guerra civil.
El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…