Resultats de la cerca

Situació Façana nord d’aquesta església, enfilada a la Solana de Serdinyà, a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Aquesta antiga església parroquial és a la solana de Serdinyà, a l’esquerra de la Tet, a una altitud de 995 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 39’ 30” N - Long 2° 18’ 50” E Hom arriba al veïnat de Flaçà, reduït avui a dos masos, després d’uns 4 km per una carretera que s’inicia a la N-116 a l’entrada de Joncet, a mà dreta Història Bé que el lloc de Flaçà sigui esmentat des del segle X Flaçano , 950 Flassianum , 956 Flazanum , 968, la primera menció de l’església i la parròquia…

Situació Ermita situada al congost de Fraguerau, en un indret recòndit de la vall mitjana del riu de Montsant, sota grans roques i coves habitades antigament per ermitans ECSA - E Gort L’antiga ermita de Sant Bartomeu és situada entre la serra del Montsant i la de la Llena, al congost de Fraguerau Mapa 33-17445 Situació 31TCF184763 S’hi pot arribar des d’Ulldemolins, pel sender de GR-65-5, apte per a vehicles, que passa primer per l’ermita de Sant Antoni, i després, seguint sempre el marge esquerre del riu Montsant, s’endinsa pel congost de Fraguerau en direcció nord, i arriba a l’ermita de…

Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de…

Vida Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a virtuós del violí…

Els primers documents de música russa són els manuscrits de notació neumàtica en la qual es troben els cants de l’Església ortodoxa russa, basats en una escala formada per tres tetracords diatònics La música culta profana fou molt posterior La música fou protegida pel tsar Miquel I, però hom ha d’arribar als regnats de Pere el Gran, les tsarines Anna i Isabel, i molt especialment Caterina II, per a veure aparèixer els primers músics autòctons, com M Berezovskij 1745-1777, D Bortn'anskij 1755-1825 i E Fomin 1761-1800, al costat dels músics francesos i napolitans importats per la cort, als…

En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…

Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…