Resultats de la cerca
Es mostren 25854 resultats
Arxiu Històric de Lleida

Seu de l’Arxiu Històric de Lleida
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i publicacions periòdiques de les comarques de Lleida Els seus fons més importants procedeixen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, l’administració local arxius municipals d’Anglesola, Sarroca de Lleida, protocols notarials del districte de Lleida, fons judicials Magistratura de Treball, Tribunal Tutelar de Menors i Patronato de la Merced i Junta de Libertad Vigilada, de la Comptadoria d’Hipoteques…
Federació Catalana d’Esgrima

Cartell anunciant el Campionat de Catalunya d’Esgrima del 2011, organitzat per la Federació Catalana d’Esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Organisme que regeix la pràctica de l’esgrima a Catalunya.
Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial” Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya 1916, en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana El primer president fou Artemi Bordas El 1982, després del parèntesi franquista, recuperà…
Federació Catalana de Voleibol

La Federació Catalana de Voleibol organitzà, el 2011, el campionat Bilateral Internacional entre les seleccions de Catalunya i Montenegro
Federació Catalana de Voleibol
Voleibol
Organisme rector del voleibol a Catalunya.
Fou fundada l’any 1959, tot i que la pràctica d’aquest esport a Catalunya es remunta al 1946 i que el primer Campionat d’Espanya el guanyà un equip català, l’ACE Bombers de Barcelona S’encarrega de dirigir i coordinar la pràctica, la promoció, el desenvolupament i la tecnificació del voleibol, tant de pista com de platja Amb seu a Barcelona, tingué com a primer president Francisco García Valls Organitza les competicions d’àmbit català, que en el cas del volei pista i en categoria sènior es divideixen en tres divisions L’any 2009 tenia 3140 llicències federatives
Pau Rosic
Música
Cantant català.
La seva carrera de baix es desenvolupà bàsicament a Itàlia, on obtingué força èxit El 1811 estrenà a Bolonya l’òpera de G Rossini L’equivoco stravagante El mateix Rossini li confià el paper de Mustafà en L’italiana in Algeri quan es va representar a Venècia el 1813 Pietro Romani compongué per a Rosic l’ària "Manca un foglio" 1816, que fou inclosa en El barber de Sevilla de Rossini en lloc de l’ària "A un dottor" També actuà com a cantant a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz 1822 i del Príncipe de Madrid 1823
mossèn Verdú
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Guillem Ramon de Gironella
Literatura catalana
Trobador.
De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric
Josep Hivern i Foguet
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Publicà una art de ben morir, el Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir Tarragona 1756, que tingué una gran difusió al s XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics
Josep Mir i Llussà
Música
Mestre de capella i compositor.
El 1734 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu de Segòvia El 1741 fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Valladolid, plaça que ocupà fins el 1752 Aquest any es traslladà a l’església de l’Encarnación, de Madrid Al llarg de la seva etapa madrilenya treballà en representacions d’òpera que es feien a les cases de la noblesa Compongué tant música litúrgica com religiosa en romanç S’han conservat diversos textos de villancets en Letras de los Villancicos que se han de cantar en los solemnes maitines del nacimiento de NRedemptor en la Santa Iglesia Catedral de Valladolid 1741…
Freixanet
Música
Compositor català.
Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762 De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla Dues foren editades per J Nin el 1928, i l’altra, per MS Kastner el 1954 El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució de la sonata a…
Bernat Icard
Música
Compositor català, probablement natural de Tarragona o de Tortosa, amb un suposat vincle de parentiu amb la nissaga nobiliària dels Icard relacionada amb la cort de Nàpols.
Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres compositors i…