Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
saludador | saludadora
Etnografia
Home o dona a qui hom atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes, amb l’alè o amb paraules especials.
Tipus especial de curandero, segons la tradició, les circumstàncies principals que li confereixen la qualitat de saludador són haver nascut a les dotze de la nit de Nadal, tenir una creu, a vegades doble, sota la llengua i ésser el setè fill d’un mateix sexe tingut d’un mateix matrimoni Personatge conegut sobretot en ambients rurals, n'hi havia d’especialitzats per a guarir cremades, altres per a guarir mossegades de gos rabiós xuclant les ferides, altres per a extingir incendis, etc
Gabriel Urbain Fauré
Música
Compositor occità.
Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el 1800 aquests…
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
arpa
Arpa
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical del grup dels cordòfons composts que hom fa sonar pinçant les cordes col·locades en posició vertical, tesades dins un marc de forma triangular, un costat del qual fa de caixa de ressonància.
Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a…
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
Václav Jan Krtitel Tomášek
Música
Compositor bohemi.
Vida Tot i haver estudiat inicialment amb PJ Wolf 1783-85, fou de fet autodidacte i compaginà la música amb els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Praga Participà en la vida musical de la ciutat i fou amic del polític nacionalista F Palacký Estigué al servei del comte Buquoy 1806-24 A Viena conegué FJ Haydn, L van Beethoven i altres músics com JN Hummel, L Spohr i JL Dušek, i també el visitaven compositors de primer ordre com N Paganini, R Wagner o F Liszt El 1824 fundà l’Escola Musical, on tingué com a alumnes JB Kittl, JV Voríšek i E Hanslick Nexe d’unió entre el …
Carl Czerny
Música
Compositor, pianista i pedagog austríac.
Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven, Karl La producció musical de…
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent augment del grau…