Resultats de la cerca
Es mostren 2434 resultats
Sant Bartomeu del castell de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte del costat sud-est amb l’absis restaurat fa pocs anys ECSA - JA Adell La capella de Sant Bartomeu de Calassanç s’emplaça a l’extrem de ponent de la penya del castell, mirant a tramuntana Mapa 31-12 288 Situació 31TBG826557 Per a anar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història Una vegada conquerit definitivament el castell de Calassanç l’any 1102, el bisbe Ponç de Roda-Barbastre procedí a consagrar la nova església del castell, tal vegada una antiga mesquita, i ho féu en honor de sant Salvador i de sant Bartomeu el 24 d’agost de 1103 tot…
Els patrons i el sindicalisme oficial
Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
Mamuts congelats i altres troballes
Amb els darrers episodis glacials desaparegueren moltes espècies de mamífers, quotidians en la vida dels humans primitius i per això mateix presents en pintures rupestres i altres representacions artístiques Però el mateix glaç que provocà la desfeta en conservà les restes en alguns casos En iniciar-se el segle XX, a la Sibèria Oriental es produí una troballa sensacional Dos caçadors que seguien el rastre d’un ren a la vora del riu Berezkova foren alertats pel seu gos de la presència d’un cadàver enorme i massís era un mamut congelat Del cap gegantí, que restava quasi intacte, n’arrencaren a…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la tundra
Una humanització poc intensa, però antiga L’escassa densitat demogràfica humana del bioma i les limitacions que les condicions climàtiques imposen a l’activitat dels humans han fet que la tundra, fins a mitjan segle XX, no hagi experimentat més alteracions que els d’estralls, molt localitzats, de caçadors, pescadors o buscadors d’or Sota el signe de l’estel polar En la segona meitat del segle XX, però, les transformacions dels ecosistemes de la tundra provocades per les noves tecnologies, les troballes de nous recursos minerals i energètics i els canvis climàtics globals han fet de la tundra…
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
la Vall de Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…
Sant Miquel d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…
Les telosquistals
Caràcters microscòpics principals de les telosquistals ascs, paràfisis i espores, tractats primer amb KOH i després amb lugol A Fulgensia fulgens , amb espores unicellulars B Caloplaca inconnexa B’ fases de la maduració de les espores polardiblàstiques C Fuscidea austera, D Maronea constans Biopunt, a partir de fonts diverses Les telosquistals són líquens crustacis, foliacis o fruticulosos, amb apotecis sovint de color taronja, vermell o brunenc, amb la capa externa de la paret ascal gruixuda, amiloide I+ blau i la paret interna també amiloide, al tolus Les ascòspores són hialines,…