Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
Altres escolopàcids
Territ de Bering Calidris tenuirostris D’aquest ocell hi ha una única observació excepcional, d’un ocell adult amb el plomatge nupcial el 070479 a les salines de Sant Antoni delta de l’Ebre Aquesta dada, juntament amb la d’un ocell citat l’agost de 1980 a Agadir Marroc, són les úniques observacions conegudes al paleàrtic occidental, d’aquest raríssim limícola del NE de Sibèria Terretita Calidris temminckii La terretita és una petita limícola més aviat escassa i difícil d’identificar que travessa regularment els Països Catalans durant la primavera i la tardor Al territori estudiat, les…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
rosàcies
Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
postulador
Dret canònic
Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent, ja sia de la diòcesi originària del sant, ja sia a la Congregació de Ritus, a Roma.
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
instrucció de brancament
Electrònica i informàtica
Instrucció que especifica quina és la pròxima seqüència d’instruccions que cal executar si es compleixen certes condicions especificades en la instrucció (normalment el resultat d’una operació aritmètica o lògica o l’estat d’algun indicador).
En aquest cas hom parla de brancament condicional Si el pas a la seqüència especificada es fa sempre que es troba la instrucció hom parla de brancament incondicional
monovolum
Transports
Vehicle automòbil que disposa d’un gran espai interior, normalment de més de cinc places, amb seients que poden adoptar diferents posicions, i amb el portaequipatge de molta capacitat, formant part de l’espai interior, sense separacions.
capital de risc
Economia
Inversió (participació o préstec) que comporta un risc elevat (pèrdua del capital invertit), per tal com és efectuada en empreses (normalment, petites i mitjanes) innovadores (productes o processos sense experiència) o d’alta tecnologia (recerca i desenvolupament).
La inversió s’efectua a mitjà o a llarg termini maduració del projecte, però sempre amb caràcter temporal L’interès de l’inversor està en la possibilitat d’una plusvàlua important en recuperar la inversió, si el projecte reïx i es consolida Existeixen institucions especialitzades anomenades fons i societats de capital de risc
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa