Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
El Punt
Portada d’El Punt (11-V-1996)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català fundat el 1978 i publicat com a capçalera independent fins el 2011.
Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’aquest any per…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Museu Arqueològic de Banyoles
Art romànic
Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…
Joventut Republicana de Lleida
Partit polític
Partit local creat a Lleida el 1901 com una societat política i cultural.
Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…
Johann Wenzel Anton Stamitz
Música
Compositor, violinista i professor alemany, d’origen txec (la forma original del seu cognom era Stamič).
Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…
Arqueologia funerària de Gerunda (Girona)
Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…
turó de l’Home

Vista del turó de l’Home des de les Agudes
horrapics (CC BY 2.0)
Cim
Pic culminant del Montseny (1.706 m), al S del massís de les Agudes, dins el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de…
pou
Tecnologia
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous poden ésser…
estiratge
Indústria tèxtil
Operació que té per finalitat l’aprimament de les cintes i metxes per mitjà d’un allargament d’aquestes.
Hom obté també l’orientació de les fibres parallelament a l’eix longitudinal del fil Com que es tracta de conjunt de fibres amb poca torsió o sense, l’allargament provoca un relliscament de les fibres les unes sobre les altres, sense allargar-les ni trencar-les Després de l’estiratge, una cinta o metxa conté en la seva secció un nombre menor de fibres És un fenomen que es produeix en quasi totes les operacions de filatura, però sobretot en els passos de manuar, en els estiradors d’agulles gill box, gill intersecting , estiradors d’eriçó, etc, en els passos de metxera i en les…
Agustí Viñas i Reig
Política
Ajustador i torner mecànic.
Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses…