Resultats de la cerca

Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L’any 1359 el…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest edifici, amb l’absis, la part més sencera que resta del conjunt ECSA - A Roura Aquesta església, avui en ruïnes, és situada en un lloc de difícil accés, isolada enmig d’un alzinar, a una altitud de 696 m, al nord-est del terme municipal Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 32’ 16” E Per a arribar-hi cal prendre un corriol, en direcció est, que surt a mà esquerra de la carretera D-36a, uns 3 km abans d’arribar a Glorianes Història El primer esment d’aquesta església és del 1261, en què consta que Galceran III d’Urtx va vendre a Arnau, prior…

Capella situada entre els pobles de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts de Sant Antoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà de Sant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau de Sant Lleïr 1213-1219 Aquesta família es va refondre amb la noble família osonenca dels Mont-rodon, que des del final del segle XIII esdevindrien senyors del lloc i patrons de la capella La primera menció directa de l’església de…

Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de…

Situació Base de l’absis, un dels pocs elements que romanen de les seves escasses ruïnes ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta església són al nord de l’antic terme de Soperuny Mapa 32-11251 Situació 31TCG078878 Des de les cases del Sas surt una pista en mal estat que mena a Soperuny Aproximadament a un quilòmetre cal desviar-se en direcció a l’est per tal de travessar el barranc del Sas A uns deu minuts de la pista hi ha el corral de Bordons o Arnau, habilitat com a habitatge A pocs metres es troben les restes de l’església MAF Història El lloc de Bordons és documentat per primera vegada l’any…

Situació Façana de migdia d’aquesta capella, a la part baixa de la qual és visible l’aparell romànic ECSA - JA Adell El petit santuari de Sant Salvador es troba aïllat a l’extrem d’un esperó muntanyós, a uns 500 m al S del poble d’Irgo de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH166009 Mig quilòmetre abans d’arribar al poble d’Irgo de Tor, venint d’Igüerri, ja es veu a mà esquerra de la carretera l’esglesiola de Sant Salvador JAA Història Hom desconeix qualsevol notícia referent al passat medieval d’aquesta església, en la qual se celebra cada any un aplec el dia 25 de març MLIR Església…

Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures laríngies per un…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…