Sant Esteve de Sofrunys (Glorianes)

Situació

Aspecte de les ruïnes d’aquest edifici, amb l’absis, la part més sencera que resta del conjunt.

ECSA - A. Roura

Aquesta església, avui en ruïnes, és situada en un lloc de difícil accés, isolada enmig d’un alzinar, a una altitud de 696 m, al nord-est del terme municipal.

Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 27’ 14” N - Long. 2° 32’ 16” E.

Per a arribar-hi cal prendre un corriol, en direcció est, que surt a mà esquerra de la carretera D-36a, uns 3 km abans d’arribar a Glorianes.

Història

El primer esment d’aquesta església és del 1261, en què consta que Galceran III d’Urtx va vendre a Arnau, prior de Serrabona, tots els béns que posseïa al vilar de Glorianes, dins el delmari de Sant Esteve de Sofrunys. Tingué categoria de parròquia, que perdé en despoblar-se l’indret. En ruïnes des de fa uns cent anys, recentment ha estat víctima de l’espoliació per part d’alguns propietaris de residències secundàries, que n’aprofiten els carreus.

Església

Es tracta d’una església romànica del segle XI, de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, decorat amb arcuacions i bandes llombardes. El temple es troba en un estat lamentable. Només resta en peu l’absis, amb l’arc d’accés i dues finestres de doble esqueixada, una d’elles axial, i el mur de tramuntana, on es veu l’arrencament de la volta de canó, avui esfondrada. En canvi, ha desaparegut el mur de migdia i el de ponent. La volta de canó de la nau, de perfil semicircular, era reforçada per arcs torals recolzats sobre pilastres que es corresponien a sengles contraforts de l’exterior dels murs. L’aparell és de pedra d’esquist molt ben tallada.

Bibliografia

  • Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 63; Cazes, 1990, pàg. 89.