Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
Jaume Calvetó, el farmacèutic d'Arenys
Arenys de Mar és una població que, al costat de les seves activitats agrícoles i de pesca, desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX activitats industrials Lògicament, i seguint la línia de la industrialització catalana, són els filats i els teixits els que s’installen a la població del Maresme, a més de les drassanes, vinculades al comerç marítim Però Arenys també tenia petits establiments dedicats a la indústria química Fàbriques de productes químics a Arenys de Mar 1849 El quadre adjunt fou publicat per Madoz el 1849 hi figuren 8 establiments dels indicats Produeixen verdet, un…
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la Salanca, la…
Matamargó

Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial Sant Pere depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
Navars

Navars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al N de la comarca, situat a l’ample interfluvi del Llobregat i el Cardener (el terme s’estén entre ambdós rius).
Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…
Vallgorguina
El dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part de llevant de la comarca, al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la…
Cervià de Ter

Cervià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a l’esquerra del Ter.
Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…
el Vallès Oriental

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…