Resultats de la cerca
Es mostren 4818 resultats
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Dret
Institució fundada a Barcelona el 1777 amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teoricopràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…
Miquel Serra i Rosanas
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià magisteri i filosofia al seminari de Vic 1954-60 i teologia al Seminario Nacional de Misiones Extranjeras 1960-65 de Burgos, on residí fins el 1970 Ordenat de sacerdot l’any 1965, l’any 1970 anà al Brasil, on s’establí com a sacerdot a la parròquia de Sant Joan Batista de Vila Ipojuca São Paulo L’any 1990 fundà l’Associació Cultural Catalonia, amb seu a aquesta ciutat, amb la finalitat de constituir un centre de trobada per als emigrants catalans al Brasil i per a la difusió del coneixement de Catalunya en aquest país L’any 2010 fou guardonat per l' Institut de Projecció Exterior de…
Sant Salvador (Fonollosa)
Art romànic
Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos…
Sant Antoni de la Grella (La Maçana)
Art romànic
Vora el pont de Sant Antoni i sota mateix del primer túnel de la Grella, hi ha una capella, molt restaurada durant els anys trenta, sota unes directrius certament discutibles Actualment hi ha una capella adossada a la roca, però amb coberta de dos vessants En una fotografia dels anys trenta apareixen dues construccions adossades a l’església, l’una a continuació de l’altra, pel costat de la paret de llevant L’església és clarament visible per sota la banda de migjorn i hi ha dues finestres que semblen romàniques la seva situació és molt semblant a la d’altres esglésies romàniques…
Castell de la Creu (Arenys de Munt)
Art romànic
El Coll Sacreu, per on passa la carretera d’Arenys de Mar a Sant Celoni, és un coll geogràfic que uneix els massissos del Corredor i del Montnegre de la Serralada Litoral Ara el lloc és ocupat per una moderna urbanització Es creu que aquí es trobava el Castellum ab ipsa Cruce esmentat en un document del 1073 dels Librí Antiquitatum , bé que per la resta de topònims sembla que es trobava més avall al coll de Parpers, en la carretera que va de la Roca del Vallès a Argentona Altres autors volen situar aquest castell a l’indret del santuari del Corredor i fins en el castell del Far…
Montserrat Prudon i Moral
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de París 1989-…
Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa
Història
Militar
Polític i militar.
Baró de la Roca i Montbui, senyor de la casa de Torrelles i la quadra de Pallejà Fill de Joan de Sentmenat i de Torrelles Era cap del braç militar de Catalunya en pujar al tron Felip V de Castella i IV de Catalunya-Aragó A la cort de 1701-02 presentà un dissentiment i, per tal que l’alcés, li fou obert un títol de marquès, que rebutjà Des d’aleshores es mostrà austriacista i el 1705 formà part de la junta reial interina que governà fins a la jura del rei arxiduc Carles III Aquest el nomenà marquès de Torrelles 1706 Més tard fou portantveus del governador general de Catalunya En…
Eudald Puig i Mayolas
Literatura catalana
Poeta.
Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà…
,
Aeròdrom de Manresa
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Sant Fruitós de Bages.
Conegut també com Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages o Aeròdrom Pujol Muntalà, es troba a 5 km d’aquesta població Els anys trenta ja es feien vols esportius a Manresa a través de l’Aeroclub de Manresa i Comarca del Bages, fundat el 1934 i continuador de la tradició aèria instaurada a Manresa a través d’una delegació de la Lliga Aeronàutica Catalana 1926 L’aeròdrom fou inaugurat el 1969 i és propietat de Ramon i Manel Pujol i Roca El seu operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Té una extensió de 13,71 ha i disposa d’una pista d’herba i terra de 750 × 40 m i una…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…