Resultats de la cerca
Es mostren 3455 resultats
Programa Mundial d’Aliments
Política
Organització de l’Organització de les Nacions Unides que subministra aliments en situacions d’emergència i que promou la seguretat alimentària.
La seva activitat té lloc coordinadament amb la FAO i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola Alhora, collabora amb prop d’un miler d’ONG Creat el 1961 amb caràcter provisional, el 1963 desenvolupà la primera campanya en ocasió de la fam a Núbia zona del Sudan fronterera amb Egipte L’any 1965 es convertí en permanent És finançat per donacions dels estats, d’organitzacions com la Bill and Melinda Gates Foundation, de corporacions privades i de fortunes particulars Amb seu a Roma, és governat per un consell executiu de 36 representants dels estats membres, i el president…
Turkmenistan 2018
Estat
El 25 de març es van celebrar eleccions parlamentàries al Turkmenistan El governamental Partit Democràtic va obtenir 55 escons dels 125 en disputa, mentre que tant el Partit dels Industrials i els Emprenedors com el Partit Agrícola en van obtenir 11 cadascun la resta d’escons van ser ocupats per independents L’aparent diversitat amaga una autocràcia de fet, perquè tant la suposada oposició com els candidats independents són totalment lleials al president Gurbanguly Berdimuhamedow, mentre que l’alta participació 92% indica un fort control del procés electoral Com a novetat, i…
Artur Soldevila i Feliu
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva aportació més…
Kiribati 2013
Estat
L’illa es troba davant de diversos reptes ambientals, els principals dels quals, per la immediatesa, són, en primer lloc, l’augment de la població –fins a 100000 persones, la meitat de les quals es concentra a la capital–, en segon, com processar els residus i les aigües –que, segons l’ONU, contribueixen a la dispersió de malalties i a la taxa de mortalitat infantil més alta del Pacífic– i, en tercer lloc, combatre la salinització de la terra, lligada a l’increment del nivell del mar i que malbarata terres agrícoles, cosa que força que, en quart lloc, augmenti la dependència exterior d’…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
Alió

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Alió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més…
el Poblenou del Delta

Casa a la riba de l’Ebre, a Poblenou del Delta
© Fototeca.cat
Poble
Poble agrícola del municipi d’Amposta (Montsià) creat per l’Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta , en la zona d’arrossars del delta de l’Ebre.
Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita
contracte de conreu
Dret
Contracte d’arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica.
El contracte de conreu es troba regulat a la llei del Parlament de Catalunya 1/2008, de 20 de febrer, en una matèria sobre la qual ja havia legislat la Generalitat republicana amb la llei del 1934, normativa sobre l’explotació agrària que motivà un conflicte davant del Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc