Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
bufador

Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix…
nucli

El nucli cel·lular
© fototeca.cat
Biologia
Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix síntesis cel·lulars.
El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…
transitori coronal
Astronomia
Nom genèric usat per a descriure els canvis ràpids que es produeixen a la corona solar, encara que més especialment utilitzat per a descriure els moviments cap a l’exterior dels núvols de plasma coronal quan són ejectats al medi interplanetari.
Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen…
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot…
Josep Puiggarí i Llobet
Josep Puiggarí i Llobet
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Historiador de l’art i dibuixant.
Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…
,
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Economia
Cinematografia
Polític, industrial i exhibidor.
Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…
,
Marcel Martí i Badenes
Escultura
Escultor.
Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb escultures com Ritme i projecció coure,…
Ludwig Feuerbach
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un article del…