Resultats de la cerca

Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…

Situació Restes de l’església, edifici utilitzat com a polvorí durant la guerra de 1936-1939 i durantel 17 d’abril de 1938, quan arribaren les tropes franquistes La fotoillustra l’aspecte queofereix l’edifici després d’haver estat restaurat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església són situades en un pla estès entre la carretera de França N-230 i la Garona, prop de la Pèira i a 1 km escàs de Vielha vers tramuntana Mapa 148M781 Situació 31TCH196313 FJM-AMB Història Els seus orígens són confusos, com tot el que fa referència al passat remot de la Vall, a causa de la manca de…

Situació Una vista del conjunt de les ruïnes de l’església, les quals encara permeten de reconstruir-ne la planta M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, també anomenada “ la Vella ”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom, amb la qual cal no confondre’s Mapa 256M781 Situació 31TDG307757 Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a l’extrem de ponent de la població i va al cementiri, o…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, vista pel costat de migjorn A Lajarín Aquesta capella és emplaçada al carrer de Sant Bartomeu de la població de Navarcles, el qual és situat a la banda de tramuntana del poble i a la riba dreta de la riera que porta el mateix nom de la població Long 1°54’14” - Lat 41°45’10” Per a visitar aquesta capella cal dirigir-se a Navarcles, població que es troba a uns 8 quilòmetres de Manresa cal agafar la carretera de Manresa a Vic, on, a mà dreta i després de travessar el Llobregat, hi ha el trencall que mena a l’esmentada població FJM-AMB…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…

Situació Vista general des del costat de llevant ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Esteve de Can Llopard, o de les Massuques, és situada al costat de la caseria de Can Llopard, a 800 m de les Massuques Per la carretera que de Castellet va a trobar la general de Vilafranca, al davant del poble de les Massuques, cal agafar el camí que hi mena JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF862719 Història És citada per primera vegada en un document el 976, però aleshores feia ja més de mig segle que existia i que havia estat consagrada per l’abat Donadeu del cenobi de Sant Cugat del Vallès, com…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Si el marc cronològic d’aquesta obra s’estén, aproximadament, des del segle VIII fins al segle XIII, hem d’ésser conscients que al llarg de la major part d’aquests segles la comarca del Priorat restà sota el domini islàmic Això fa que, en principi, en aquesta comarca, molts dels edificis o testimonis arqueològics els haguem de cercar en restes de fortificacions andalusines o de paisatges creats en aquella època Cal dir, tanmateix, que aquestes restes són…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…