Resultats de la cerca

Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…

El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha…

A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Alpens El terme municipal d’Alpens és una part de l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll El castell es troba dins el terme de les Llosses i per tant s’estudiarà al volum referent al Ripollès Domus de Freixenet El Brull El terme municipal del Brull formà part inicialment del terme de Seva, fins que el segle XI sorgí el castell del Brull com a desmembració del terme antic Castell del Brull Domus de la Sala del Brull Calldetenes El nom actual del…

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga parròquia rural ECSA - J Todó Església parroquial, centre d’un nucli rural que s’es-tén per la part més al SW del gran terme de Tordera, a una petita altitud sobre la riera de Pineda, localitat aquesta amb la qual manté més afinitats i vinculacions, fins al punt que fou coneguda també com Sant Pere de Pineda Mapa L38-15394 Situació 31TDG733109 L’església es troba en un turonet a 250 m d’altitud sobre la vall de la riera de Pineda o de Riu, per on passa el carni que surt del quilòmetre 677, a l’entrada de Pineda, de la N-II Aquesta carretera o pista,…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…