Resultats de la cerca

La revolució bolxevic canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia cinema rus, la qual fou nacionalitzada el 1919 Tot i que es posà al servei de la revolució i el marxisme, no limità, però, l’experimentació i la creació personal Així, D Vertov, creador de la revista Kino-Pravda 1922, fundà el grup avantguardista Kino-Glaz L Kulecov, el Laboratori Experimental, a la recerca de noves solucions expressives, i el trio G Kosincov, L Trauberg i S Iutkévitx fundà el grup FEKA Fàbrica de l’Actor Excèntric Destaca també VI Pudovkin, amb les seves exaltacions èpiques, com…

Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…

Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Vida i obra Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla, i més tard completà la seva formació a l’estranger Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí com a crític musical teatral, artístic i literari durant cinquanta anys Collaborà en revistes nacionals i estrangeres Ritmo , La Revista ,  Revista Musical…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…