Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Diego de la Torre Fuentes

Diego de la Torre Fuentes
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
Caça
Caçador.
S’inicià en la caça amb llebrers a Andalusia, però centrà la seva activitat en la caça menor En els campionats catalans i estatals, representa la Societat de Caçadors de les Franqueses, que presidí 1998 - 2002 Ha estat campió de Catalunya de sant Hubert dues vegades i de gossos de mostra en quatre ocasions, en l’especialitat de continentals 2002, 2006, 2011 i de britànics 2007 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2006, 2009 També conquerí la Copa Primavera 2007, 2008, 2009 i el Campionat del País Basc tres cops Fou segon 2006 i tercer 2008 al Campionat d’Europa per equips Ha estat…
José Antonio Huelín Trillo
Handbol
Àrbitre d’handbol.
Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre collegiat català, Ramon Iniesta Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, de tres Campionats del Món 2001, 2003, 2007 i quatre d’Europa 2002, 2004, 2006, 2008 En aquest últim campionat, arbitrà la final També dirigí sis…
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…
Jordi Batalla Escoda
Esports de tir
Dirigent i àrbitre de tir.
Fou un dels fundadors de la Federació Tarragonina de Tir de Precisió i primer president de la Federació Provincial de Tir Olímpic de Tarragona, creada l’any 1968 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-82 i primer president de la Federació Catalana de Tir Olímpic 1983-96 Formà part també de la Unió Internacional de Tir UIT, actual International Shooting Sport Federation ISSF, així com del seu Comitè d’Àrbitres Fou àrbitre internacional de primera categoria i president del Comitè de Promoció de la Confederació Europea de Tir Participà com a jutge internacional en els Jocs…
Joaquim Fernández Escolà
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè d’Àrbitres l’any 1978, al Comitè català l’any 1979, i el 1985 rebé el reconeixement internacional Arbitrà competicions d’alt nivell com el Campionat del Món de Barcelona 2003, els Jocs Balcànics 2004, la Copa del Món 2006, la final del LEN Trophy 2007, els Jocs Panamericans 2007 i dues Champions Final Four 2002, 2010 També assistí als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 2001, en què no pogué arbitrar la final perquè Espanya fou una de les protagonistes Arbitrà la final masculina 1998, 2000 i femenina 2000 del…
Antoni Fontquerni Vives
Rem
Remer.
S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona 1931-33 i al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent L’any 1959 fundà el Collegi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962…
Lluís Basas Teixidor

Lluís Basas Teixidor
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…
Carlos Casanova Pérez
Voleibol
Jugador, entrenador i àrbitre de voleibol.
Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, actual Club Deportivo Orense El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i collaborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d’Espanya 1951, 1955, 1957 i dos Campionats de Catalunya 1951, 1952 amb l’equip dels Bombers També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d’Espanya per regions durant els anys cinquanta Posteriorment entrenà el Picadero 1966-73, amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes…
Pere Torras Escudé
Hoquei sobre patins
Entrenador i dirigent d’hoquei sobre patins conegut com Peret Torras.
Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…
montagnard
Història
Dit del membre de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa.
Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després, com a mesura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina