Resultats de la cerca

Les cifelles tenen l’aspecte de puntets blancs i són revestides d’un còrtex especial Probablement tenen un paper anàleg al de les lenticelles

Situació Atrevit pont que salva el barranc del Diable, que li dona nom, d’una profunditat propera als 50 m Arxiu Centelles Aquest pont és situat damunt del barranc del Diable, entre la Bastida de Bellera i les restes del monestir de Sant Genís de Bellera La torrentera en aquest indret té una profunditat molt notable, propera als 50 m Mapa 33-10214 Situació 31TCG303914 Des de Sarroca de Bellera hem d’agafar una pista de terra que va fins a Erdo i la Bastida de Bellera Des de la Bastida, hem de continuar avall per un camí que baixa parallel al curs del torrent, que resta a la nostra esquerra…

Estela Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats Aquesta estela devia…

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…

Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun…

Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una mica més…

Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia , que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits, que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases la fase d’invasió , caracteritzada per contraccions fibrillars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica , amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica , començada…