Resultats de la cerca

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-62 procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa del Generalísimo 1959, dues Copes de Fires 1958, 1960 i la Petita Copa del Món de Caracas 1957 Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa Era la temporada 1960-61, i el Barça fou…

Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina…

Alguns dels avenços de la cirurgia i la medicina catalanes del segle de la Illustració van tenir una certa irradiació a Europa, a l’Amèrica Hispànica i a les illes del Pacífic i la costa de la Xina I això a desgrat de la supressió, a partir del 1714, de vuit universitats de la corona catalanoaragonesa, que havia decidit la monarquia borbònica guanyadora de la guerra de Successió L’expedició filantròpica de la vacuna 1803-1810 Pere Virgili Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona, 1776, va aprendre l’art de la cirurgia a Tarragona, amb Gabriel Riera i, després, estudià medicina a les universitats…

El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a…

El papa Francesc va continuar la seva línia activa de resistència oberta i pública als hàbits conservadors de la Santa Seu Un fet sobre el qual ha sustentat gran part de la seva legitimitat Tant és així, que una enquesta d’opinió global publicada al març va trobar que els seus admiradors superaven, en una relació de quatre a un, els detractors de la direcció que està prenent l’Església El papa es va marcar com a objectius continuar amb la reforma financera del Vaticà, obrir les investigacions necessàries sobre els casos de pederàstia i oferir escletxes que permetin canviar la situació de les…

Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat…

Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria Després fou cedit a l’Osasuna 1964-65 i tot seguit al Comtal 1965-67, però en no recuperar-se del tot es retirà Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les edicions 1959-…

El 1945 es llicencià a Barcelona Fou psiquiatre a l’Institut Mental de la Santa Creu psicòleg, a la secció de caracterologia de l’Institut Politècnic de Barcelona i professor de la càtedra de psiquiatria Contractat com a professor per la Universitat de Los Andes, a Mèrida, es traslladà a Veneçuela el 1953 Hi fundà la càtedra i els serveis assistencials de psiquiatria i fou adjunt de la càtedra de semiologia i professor a l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas Professor de psicologia mèdica a la Universidad Central de Veneçuela 1958 Fou director de la Facultat de Psicologia de la…

De família pagesa, a divuit anys anà a Barcelona, on treballà com a aprenent de pastisser Redactor de “La Nau” i aviat membre de la Federació Comunista Catalanobalear, a partir de 1931 milità en el Bloc Obrer i Camperol BOC i fou redactor de “L’Hora”, òrgan del BOC, i, ja professionalitzat com a periodista, de “La Humanitat” Pròxim a la línia política d’ Andreu Nin, fou expulsat del BOC, i després ingressà a l’Oposició Comunista, que més tard esdevingué Izquierda Comunista, dirigida per Andreu Nin Quan es constituí el POUM, fou membre del seu comité executiu Collaborà en diverses tasques…