Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Altres illots menorquins
L’illa d’Es Porros, a ponent del cap de Cavalleria, resta totalment exposada a l’acció de la tramuntana i a una Intensa influència marina Yves Hennechart Altres illots menorquins 23, entre els principals espais naturals de Menorca A la costa menorquina els illots no són gaire abundants N’hi ha un grup dins del port de Maó, alguns a la part central de la costa de Sa Tramuntana, l’illa de l’Aire, al sud-est, i alguns esculls a la costa de migjorn Els del port de Maó Plana, del Rei han estat severament transformats per l’home, i no els resta més que alguns vestigis de la seva…
Emmy Destinn
Música
Nom amb què és coneguda la soprano txeca Ema Kittlová.
Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927…
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor català.
Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan …
Albert Soler i Llopart
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana per la UB, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la UB S’ha especialitzat en la literatura catalana del s XIII, sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria 1988 i del Llibre d’amic i amat 1995 de Ramon Llull, i de l’obra Literatura catalana medieval un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos 2003 Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner i des del 1994 és membre del consell de redacció de la…
Nikolaj Aleksejevic Titov
Música
Compositor rus, fill del també compositor Aleksej Titov.
El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el…
Mühlberg
Localitat
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Fundada al s XIII, a redós d’un castell i d’un monestir de cistercencs, és coneguda sobretot per la batalla de Mühlberg , en què s’enfrontaren les tropes de l’emperador Carles V i les de la Lliga d’Esmalcalda 24 d’abril de 1547 Els exèrcits imperials, juntament amb els del futur Ferran I, de Maurici de Saxònia i de Joan de Brandenburg, havien atacat l’elector de Saxònia, Joan, un dels caps de la Lliga d’Esmalcalda, en el seu propi territori aquest reculà fins a Mühlberg, on fou vençut per sorpresa per les forces de Carles V intentà de retirar-se, però les seves tropes, perseguides per la…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
Benimàmet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), al camí entre la ciutat i Paterna, prop d’aquesta vila, al límit de l’horta, a tocar del ferrocarril de via estreta de València a Llíria, del qual hi ha baixador.
Una part del nucli urbà pertany al terme de Burjassot Hi ha encara dins el terme un barri d’habitacions troglodítiques les Coves de Benimàmet Era un lloc mixt de cristians vells i de moriscs que pertangué als Codinats des de la conquesta cristiana, i als la Cavalleria des del 1453 A la fi del s XVI o al començament del XVII la senyoria passà al monestir de Sant Miquel dels Reis, que la detingué fins al s XIX Fou municipi independent fins el 1882 La parròquia Sant Vicent fou segregada de Burjassot el 1536 El palau senyorial fou construït al començament del s XIV Dins el terme hi…
Joan Caro i Sureda
Història
Militar
Militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…
Francesc de Vilaplana i d’Agulló
Història
Senyor de Balsareny de Segarra i del Soler d’Avall i castlà de Copons.
Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons Commutada la pena pel servei a Flandes 1634, s’evadí prop de Perpinyà Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret , amb Ramon de Guimerà i de Tamarit , acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina