Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols.
Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’editor …
Penya Batibull
Col·lectiu català de caràcter festiu creat a Xile.
Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat, Miquel Oyonarte,…
Banc Atlàntic
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1901 sota el nom de Nonell, Rovira i Matas RC; el 1916 canvià la denominació social per la de Nonell Germans RC, i el 1927, per la de Banca Nonell SA.
El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia Transatlàntica El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una…
Vicenç Maria Gibert i Serra
Música
Músic.
Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…
,
Académie de la Grande Chaumière
Escola privada de belles arts, fundada a Montparnasse (París), al carrer del mateix nom, pel pintor català Claudi Castelucho el 1904.
Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix
baronia de Rialp
Història
Títol concedit el 1925 a l’industrial barceloní i conseller de l’ajuntament de Barcelona Claudi Rialp i Navinés (1862-1949).
Continua en la mateixa família
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…
mode

Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…
Martí Fabregà i Catà
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884 Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña Burgos Fou destinat a l’ensenyament a Olot 1889-91, on féu llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró 1891-93 i 1897-1919, on impartí grec i història d’Espanya durant la primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina