Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però que…
Francesc Gràcia i Alonso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986 Professor titular 1988-2009 de prehistòria a la mateixa institució, des del 2010 és catedràtic La seva tasca de recerca s’ha centrat en la protohistòria de la península Ibèrica i, més particularment, en l’estudi de la cultura ibèrica, els contactes colonials i la guerra, però també ha treballat sobre la historiografia de l’arqueologia a Catalunya i la protecció del patrimoni històric, artístic i arqueològic en temps de guerra Ha dirigit treballs d’excavació a l’Alto de la Cruz Cortes de…
Benvingut Oliver i Esteller
Història del dret
Jurista.
Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…
,
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia catalana
Historiador i assagista.
Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta societat, i…
Jordi Joan i Santacília
Científic, marí i diplomàtic.
A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jaume Ardèvol i Cabrer
© Fototeca.cat
Metge i científic.
Estudià humanitats i filosofia a Tarragona Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès també féu estudis de geologia i mineralogia L’any 1800 es doctorà a Montpeller Treballà per millorar els alambins de destillació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata Durant la guerra, amb el…
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…
Casanovas i Comià
Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…
Germà Bel i Queralt

Germà Bel
Economia
Economista.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la Universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i al European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la Diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…
John Armstrong
Historiografia catalana
Enginyer militar anglès.
La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina