Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Montlleó
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), aturonat (706 m alt.) en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets
Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de…
Montpalau
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al vessant N de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la capella de Sant Miquel
La marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…
Vergós de Cervera
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta de Vergós).
La seva església parroquial Sant Salvador és esmentada ja l’any 1131 l’actual edifici és del s XVI
Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
Ciutat medieval de Cervera
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid…
Castell de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’…
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
baronia de Rubinat
Història
Títol senyorial concedit el 1476 a l’algutzir reial Joan d’Aimeric i de Subirats, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil.
Passà als Erill, barons i després comtes d’Erill, i als Melzi