Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
La Gralla. Periòdich senmanal y literari
Periodisme
Diari creat pels catalans de l’Uruguai.
Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i…
Josep Maria Serra i Marsal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou industrial tèxtil, a Sallent, i visqué a Barcelona Entre el 1881 i el 1884, li foren premiats i editats cinc poemes als certàmens de la Joventut Catòlica, pròxima a l’integrisme religiós En reedità tres a part, en opuscles La barca dels trobadors 1882, d’intenció i forma heroica i relatiu a l’obra missionera de Ramon Llull Les caramelles de l’any 1726 1883, romancet sobre el tema de les lleves, i La bandera del Sant Crist 1884, romanç de tema bruquetà que es feu molt popular a Igualada i fou sovint reeditat Propicià el sonet dedicat al santcrist d’Igualada per Jacint Verdaguer…
Xavier Güell
Música
Director d’orquestra català.
Inicià els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i després els prosseguí a Siena i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1980 fou convidat per S Ozawa al Festival de Tanglewood Massachusetts, en el qual dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston Entre el 1987 i el 1991 estigué al capdavant de l’Orquestra Solistes de Catalunya en els cicles Mozartiana del Palau de la Música Catalana El 1990 dirigí el Rèquiem de WA Mozart al Machu-Picchu, amb 400 veus i 200 músics Collaborador habitual en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, on el 1987 presentà l’…
Eliso Virsaladze
Música
Pianista georgiana.
És una de les figures més destacades de la seva generació Estudià al Conservatori de Tbilisi amb Anastasia Virsaladze El 1961 guanyà el primer premi del Concurs d’Intèrprets Soviètics, el 1962 la medalla de bronze en el Concurs Cajkovskij de Moscou i el 1966 el primer premi del Concurs Robert Schumann de Leipzig El 1981 debutà a l’Elizabeth Hall de Londres i aquell mateix any actuà amb la Reial Orquestra Filharmònica sota la direcció de J Temirkanov La temporada 1983-84 realitzà una gira per la Gran Bretanya amb l’Orquestra Simfònica de la Unió Soviètica i en 1987-88 ho feu amb diferents…
Complex Esportiu Tennis Park
Pàdel
Club de pàdel i tennis de Tarragona.
Fundat l’any 1977, disposa de sis pistes de pàdel, quatre pistes de tennis de terra batuda, dues pistes d’esquaix i raquetbol, gimnàs i piscina descoberta Hi funciona una escola de tennis i una de pàdel, esport en què el 2011 aconseguí l’ascens a la primera categoria masculina absoluta de Catalunya, fet que el situa entre els vuit millors equips del país L’equip femení juga a la segona categoria El 2010 es proclamà campió de la Copa de la Lliga Catalana de Pàdel L’any 2001 s’hi disputà la fase prèvia masculina del Torneig Ciutat de Tarragona de Pàdel, prova del circuit Pàdel Pro…
Cristina Sanz Moreno
Bitlles
Jugadora de bowling de deu.
S’inicià el 2003 al Club Iluro de Mataró i l’any 2006 fitxà pel Club Diagonal de Barcelona, amb el qual guanyà la Lliga en la màxima categoria 2007 Tingué com a entrenadors Marcial Ovide, Antonio Escabias, Sandra Torrents, Lluís Montfort i Luz Adriana Leal Ha estat campiona de Catalunya individual i per parelles, trios i equips de cinc Amb la selecció catalana ha disputat quatre vegades la Copa del Món en l'any 2016 aconseguí la seva millor actuació individual en ser la 21a de 68 participants, la Copa del Mediterrani 2009-12, el Campionat d’Europa individual 2009 i per equips 2010, 2012, el…
Santa Maria d’Aguilar (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el…
Mikhail Jurjevič Lermontov
Literatura
Poeta rus.
Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb un recull de relats,…
Martí Talayero
Història
Cristianisme
Teòleg i diplomàtic.
Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina