Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…
Les hipuridàcies
Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…
La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs
La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del Teller, 1887 m…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —no totes— de…
El que cal saber dels tumors faringis
Patologia humana
Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures més properes i, si són malignes, envaeixen els teixits propers i es disseminen a d’altres òrgans Un tumor faringi relativament habitual és l’angiofibroma juvenil o fibroma nasofaringi, que afecta especialment persones del sexe masculí durant la pubertat Es tracta d’un tumor benigne, constituït per fibres abundants i vasos sanguinis que se sol manifestar amb hemorràgies nasals i que, en general, involuciona espontàniament cap a 25 anys o 30, de…
El que cal saber de les vegetacions adenoides
Patologia humana
Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella mitjana amb la…
oligoneòpters
Entomologia
Subgrup del grup dels neòpters, que reuneix onze ordres d’insectes de metamorfosi complicada, els més evolucionats i alhora els més abundants i coneguts.
noctiluca
Botànica
Gènere d’algues unicel·lulars, de la classe de les dinoflagel·lades, de figura arrodonida, abundants en el plàncton marí, moltes de les quals són bioluminescents.
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
gatosa

Gatosa
Clement Rivier Photos (CC BY-NC)
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies, fortament espinós, intensament verd, de fulles escasses i molt petites i de flors grogues i abundants.
Creix a les brolles de la terra baixa mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina